Història
d’una tradició terrissaire
Breda té una tradició terrissaire de més de 600 anys. L’existència d’argiles refractàries assentades al territori i a l’entorn més proper va afavorir el desenvolupament d’aquesta activitat.
L’elaboració de peces d’alta resistència al foc va orientar la producció terrissera cap a la fabricació de cassoles i tota mena d’atuells d’ús domèstic. L’ofici de terrisser es va mantenir inalterable durant centenars d’anys, amb la utilització del torn i dels forns moruns com a elements principals dels obradors.
A principis de segle XX, amb la industrialització, es van començar a automatitzar els tallers i van aparèixer les primeres fàbriques. Aquest procés culmina amb l’actual indústria terrissera, totalment mecanitzada, adaptada a les noves tecnologies i a les grans cadenes de producció.
Els ollers de Breda, tradicionalment, obtenien l’argila a les terreres que hi havia a la rodalia del municipi. Es tracta d’argiles refractàries, amb capacitat d’aguantar el xoc tèrmic del foc en el moment de la cocció.
L’estudi de cinc de les antigues terreres de Breda determina que l’origen geològic de les argiles és d’uns 10 milions d’anys. Aquestes terreres les podem trobar a les zones de la Bòbila, Can Torrent, Ca n’Hosta, el Sot de la Boira i el Pont del Mut.
Els terrissaires bredencs classificaven les argiles en tres grups: blanques, negres i vermelles. Cadascuna tenia unes característiques determinades i cada obrador les combinava segons la fórmula del mestre terrisser.
Cronologia de la terrissa de Breda
1408
Capella dedicada a Sant Hipòlit, patró dels terrissers, en l’església del monestir de Sant Salvador de Breda
1583
Primer esment d’un terrisser bredenc en un document: “Senyer en Parot Soler, oller”
1595
Apareixen dos ollers en un llistat parroquial
1705
Es té constancia de la Confraria dels Ollers de Breda
1735
Consten 17 caps de família terrissers en el cens oficial
1769
S’obté permís per vendre la terrissa de Breda a Barcelona
1777
Fundació del Gremi de Terrissers de Breda i aprovació de les seves ordenances. Ja es venia terrissa bredenca a Amèrica
1790
Existeixen 44 mestres terrissers. La producció setmanal supera els 43.000 kgs. A través del port d’Arenys de Mar, es ven a Amèrica
1860-65
50 obradors, 140 terrissers i uns 70.000 kgs. setmanals de producció. Gràcies al tren i al port d’Arenys de Mar, la terrissa s’escampa per la península Ibèrica, va a Amèrica i, fins i tot, arriba a les Filipines
1870
Creació de la “Sociedad de Maestros Alfareros de Breda”
Finals segle XIX: cim de la producció tradicional: més de 120.000 kgs. setmanals
1928
Existeix la “Unió dels fabricants de TERRISSA de Breda”
1931-34
Davallada productiva: 22 obradors i uns 100 terrissers, que només treballen tres dies a la setmana. Conflictivitat entre propietaris i treballadors d’obradors
1952
Fundació de la “Central de Ventas de Industriales Alfareros de Breda”
Finals segle XX:
Tncament d’obradors i aparició d’indústries; la manera tradicional d’elaboració és substituïda per la fabricació industrial.
