Aragay va ser un dels fundadors del Gremi de les Arts Aplicades el 1914, amb la voluntat de recuperar els oficis artístics tradicionals, com la ceràmica. Es va iniciar sota la tutela de Francesc Quer, inspirant-se en la ceràmica artística catalana del segle XVII, amb la decoració de figures solitàries, vaixells de veles inflades i paisatges idealitzats plens de cavalls i cavallers.

Després d’un viatge a Itàlia (1916–1917), va refinar el seu estil, incorporant temes clàssics i mediterranis, basats en l’harmonització de les formes populars. Aquest canvi el podem apreciar en la decoració dels plafons de la Font de Santa Anna de Barcelona (1918), una obra emblemàtica del noucentisme ceràmic. El 1918 va ingressar a l’Escola Superior de Bells Oficis com a professor d’Estudis Gràfics de Ceràmica i Projectes on va exercir fins al 1924, quan l’escola fou clausurada per la dictadura de Primo de Rivera.

El 1925, Josep Aragay va fundar un taller de ceràmica a Breda, on va combinar l’elaboració de ceràmica decorativa i la producció industrial. Al taller de Breda, Aragay va innovar i experimentar amb diverses tècniques que van tenir les millors crítiques a les exposicions d’art i una gran acceptació en el circuits comercials del país fins a l’esclat de la Guerra Civil.